BLUFF
(a la Sala Beckett)
La Calòrica és una companyia teatral fundada l'any 2010
per un grup de llicenciats de l'Institut del Teatre que ja porten uns quants
espectacles estrenats i s'ha de dir que amb molt d'èxit; l'últim titulat Sobre
el Fenòmen de les Feines de Merda, aquest mateix any. Un grup compacte en el
qual hi ha Joan Yago que és dramaturg i Israel Solà director; la resta actors.
Bluff és una obra formada per retalls, trossos, un
compendi d'històries entrecreuades que ens parla de persones que viuen en una
societat obsessionada per la por de perdre les ocasions, les oportunitats, allò
que els anglosaxons en diuen Fear of
Missing Out. Els personatges volen canviar de vida i esforçar-se per a buscar...
la felicitat, quasi res! i així comença la peça, presentant-nos al Carles Nin,
personatge que per un defecte físic —només té quatre dits a cada peu— té
tendència a caure de cul a terra i per això des de ben petit rep el malnom de
Ninot. Més endavant el Ninot arriba a casa després que dues delinqüents l'hagin
atracat i a més se li han pixat a sobre, i quan ho vol explicar, la seva
parella li diu que l'abandona, i... així es van entrellaçant històries fins a
formar un mosaic francament curiós, de vegades un pèl inconnex, però molt
interessant.
Segons la companyia el muntatge beu de diversos
referents, però especialment de la novel·la gràfica nord americana dels setanta,
la més gamberra i canalla. Penso que tampoc està massa lluny de la novel·la pulp, aquells llibrets barats que s'editaven
als EEUU entre els anys vint i cinquanta, que van donar nom a la peli de
Tarantino Pulp Fiction.
La història i el text són interessants, però potser una
mica massa deslligats, com si fossin sketxs, però el que realment destaca de l'obra
són les interpretacions. Em trec el barret davant del talent interpretatiu de
tota la companyia, tot i ser gent molt jove. És el que té disposar d'una bona
escola d'arts escèniques: els estudiants surten sense massa bones expectatives
de feina, però molt ben preparats, i ho dic amb pena, no com una gracieta. L'escenografia
molt senzilla, un sol àmbit que feia de domicili, oficina d'inserció laboral, i
carrer. Molt bona direcció que s'ha notat en el treball dels actors.
La Beckett plena malgrat ser diumenge a la tarda, que
sembla un dia tonto. El públic ha aplaudit amb ganes perquè ens ho hem passat
bé. Si no m'erro, estarà en cartell fins l'11/10/15.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada