14 de nov. 2015

Platò ha mort

PLATÒ HA MORT
(al Off del Romea)



Sense cap mena de dubte Manuel Dueso és un home de teatre. autor, director, actor... fa temps va escriure una peça de títol Plató ha mort que va ser premi de la crítica 1996, un text que segons ell va compondre en pocs dies i va revisar en excés. Ara, quasi vint anys més tard l'ha recuperat; el mes passat al Temporada Alta i fins el 20 de desembre es podrà veure al Romea en sessions off.
L'acció passa en un bar —en realitat al bar del Romea, o sigui que no cal escenografia— a altes hores, hora de tancar, però un client de mitjana edat, pesat, potser una mica begut, però no borratxo, no acaba de marxar. Mica en mica descobrim que no és un client accidental, sinó habitual que explica una i altra vegada històries que el barman ja sembla conèixer, però suporta estoicament. Parla de l'amor, de la bellesa, de les necessitats com fumar, encara que ara ja no estigui permès fer-ho als locals tancats. "Posa'm una altra copa" insisteix i torna altra vegada a la bellesa i l'amor, l'amor platònic i sentencia que Platò ha mort... L'obra es dirigeix cap a camins cada vegada més insospitats.
Jo sempre he sostingut que al teatre les escenes de borratxos són molt perilloses, especialment si s'allarguen. En aquest cas el protagonista no va borratxo, i amb seguretat està més dolgut que begut tot i anar carregadet, però es comporta com un pesat de barra de bar, i haig de dir que malgrat durar setanta minuts, tot és impecable. El text és perfecte i l'actuació del propi Dueso memorable. Dobrin Plamenov en el paper de barman i sparring es passa la primera meitat de l'obra quasi callat, només fent gestos de submissió —més endavant entendrem perquè— però a la que es destapa, creix i agafa un protagonisme que de cap manera hauríem sospitat.
Penso que és una peça rodona, molt ben travada, amb el seu punt de thriller psicològic, ben escrita, dura i en certs moments forta i descarada. Molt ben dirigida pel mateix Manuel Dueso i Vicky Mullor-Caballé, i aquí torno a lloar als actors que no es refien d'auto dirigir-se i "demanen ajut" a una altra persona. Els resultats acostumen a ser excel·lents, com en el cas d'avui.
El bar del Romea pràcticament ple d'un públic que ha aplaudit molt, fort i amb ganes. Els dos actors i l'equip han sortit a saludar repetides vegades. Us la recomano vivament, entre altres coses perquè si ets una mica "teatrero" a qui no li agrada fer un dia el golfo i anar a una sessió golfa?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada