Pretty

PRETTY

(a La Villarroel)

Neil Labute és un autor nordamericà molt conegut a casa nostra pels cursos que ha fet periòdicament a la Beckett i per les seves obres que han obtingut grans èxits. La Forma de les Coses, Gorda o Romance, Les Fúries i Helter Skelter, trilogia convertida en Coses que Dèiem Avui. Ara Sixto Paz ens ha portat Pretty, Reasons to be Pretty, el nom en anglès.

Sixto Paz és una productora catalana encapçalada per Pau Roca. Si no recordo malament en aquella obra descollonant que es feia al Poliorama el 2011 en sessió golfa, The Guarry Men Show*, Pau Roca interpretava a un detectiu privat al estil Sam Spade que es deia Sixto Paz, però la memòria em pot fallar, que un ja té una edat i uns quants whiskies al fetge. Anem al que s'ha estrenat oficialment avui a La Villarroel.

"Qui va ser l'imbècil que va inventar els miralls" es pregunta l'Edu, perquè la seva vida es complica per un comentari inofensiu sobre la cara de la seva parella, la Meri —"no em diguis Meritxell" li diu sempre ella que tira més aviat a fashion—. "Jo no podria estar amb un tio que no em trobés guapa" diu la Meritxell (perdò Meri), o sigui que per una merda de comentari s'organitza un cristo impressionant en el que també es veuen involucrats la parella d'amics, la Carla i el Toni, que per acabar-ho d'espatllar treballen a la mateixa empresa.

Sobre aquesta base, Labute construeix una història ben travada, divertida i força real (per desgràcia) a la que dona empenta amb uns diàlegs àgils i enginyosos. La traducció de Violeta Roca juraria que és molt bona i ben adaptada al nostre país. El llenguatge flueix amb naturalitat i res grinyola. M'atreveixo a dir que no és la millor obra de Labute, però el paio té molt d'ofici i unit al dels quatre actors que sota la direcció de Marilia Samper es passegen amb autoritat per l'escenari, tenim com a resultat una obra "resultona", inteligent i que diverteix. Potser acaba una mica de cop, però com diu una amiga molt teatrera, ara de cara al bon temps venen de gust obres sense complicacions, "fresques"; tens tota la raó, Gemma.

Nit d'estrena oficial a La Villarroel i com de costum el teatre fins a la bandera ple d'invitats coneguts del món de l'espectacle. A la sortida ens esperava un pica-pica que convida a un agradable post-funció que s'ha allargat una bona estona. Per cert l'ensaladilla russa estava molt bona. Alguns han repetit, jo el he vist.

*Penso que una versió de The Guarry Men Show, més o menys modificada, s'hauria de fer cada any en sessions golfes de cara al bon temps. Els que som noctàmbuls ho agrairíem, més que res perquè anar a dormir d'hora ens fa una mena de basarda.