Símbols

SÍMBOLS

(Opinió)

Els símbols no són un invent modern, al contrari són molt antics, des de fer-se tatuatges a la pell per identificar un grup, fins a petits amulets pel mateix motiu. N'hi ha de més simpàtics que d'altres, com el colom, símbol de pau i d'altres de corporatius, com l'escut del Barça. Habitualment la gent els exhibeix amb orgull, fins i tot els que són pura publicitat com portar el nom estampat de la marca de roba sense cobrar ni un duro.

Alguns dels que estan més estesos són símbols religiosos, i en el món anomenat occidental potser el més conegut és la creu, símbol del cristianisme, i ho és perquè, segons la història, van torturar i executar a Jesús de Nazaret pel sistema bèstia de la crucifixió.

La crucifixió era una forma d'execució que va estar en boga a l'Imperi Romà fins avançat el segle III. Era una de les maneres més cruels de torturar i matar a una persona, comparable als empalaments de Vlad Tepes de Romania, doncs depenent de l'estat de salut i fortalesa del reu, la mort es podia demorar varis dies, allà dalt, penjat o clavat... La pena de mort és execrable, però fins i tot els seus partidaris fa temps van considerar que havia de ser el menys cruenta possible i per això a finals del XVIII a França es va imposat el sistema ràpid de la guillotina.

Ara per un moment imagineu-vos que un líder religiós és condemnat a mort i guillotinat, tot legal segons les lleis del lloc i el moment on passen els fets.  Els seus seguidors aconsegueixen bastir una religió important basada en les idees del seu líder i com a símbol per mostrar la seva adhesió es pengen al coll una guillotina de joguina. O que els fets passen a Espanya, no massa lluny en el temps, i l'executen mitjançant garrote vil. O al Estat de Florida, actualment, amb una injecció letal. Portaríeu una maqueta del garrote vil o una xeringa (amb agulla) penjada al coll, ni que fos per sota la roba?

Doncs amb la creu passa el mateix, i quan un bisbe, un capellà o el mateix Papa de Roma dóna a besar als feligresos una creu, és com si us oferís fer un petó a una xeringa o una forca de joguina, que encara hi ha llocs on els pengen.

A mi m'esgarrifa aquest culte cap al dolor, ja sigui només amb imatges o cenyint-se un cilici farcit de punxes al baix ventre, o tenint a la vista un quadre amb una mare de déu amb el pit obert i mostrant un cor travessat per una pila de punyals, Ja sé que només són símbols, però els podrien triar més amorosos,  i als que em diuen que a aquest món hi em vingut a patir, els contesto un sonor "una merda" i si convé ho acompanyo amb un gest no massa bonic, sorry.