El Padre

EL PADRE

(Al Teatre Romea)

Sembla ser que Florian Zeller és un autor d'èxit a França. Amb Le Père ha guanyat un grapat de guardons —una pila de Molières, millor obra del 2014...— en fi, un èxit. Quan la van portar a Londres, el crític de The Guardian també es va desfer en elogis. Avanço que és una peça que, tot i no ser una comèdia, és molt comercial. Un detall: el personatge és un home prop dels noranta anys. L'actor Robert Hirsch quan la va estrenar a París en tenia 88. Héctor Alterio, l'intèrpret d'avui en fa 87 un dia d'aquests. En fi, a l'hora de promocionar tot suma.

Andrés és un home prop dels noranta anys que té Alzheimer i encara viu sol. Té una filla que en té cura, però es troba amb la doble dificultat de que ha de marxar de Madrid —lloc on resideixen— i que les cuidadores que lloga per tenir cura del pare  no aguanten per culpa del seu caràcter indomable. Així comença l'obra que segons com sembla un thriller i segons com una comèdia, tot i que en realitat és un drama, tal com ho són aquestes situacions en la vida real.

L'autor ha jugat amb l'escenografia i els diferents quadres en que es divideix l'obra per sembrar confusió, fins el punt que el públic es perd, fet  intencionat per fer un paral·lelisme amb el que passa pel cervell de l'home. A partir d'aquí no puc explicar res més sense caure en allò pràcticament criminal, que els fiscals de l'estat haurien de perseguir si no es dediquessin  a fer de defensors d'infantes reials; d'aquest fet delictiu se'n diu fer spoilers.

Jo l'obra l'he trobat fluixeta, plana, sense relleu, escrita amb puteria comercial, però sense aquells tocs que la fan sobresortir; ignoro si aquestes "virtuts" ja venen d'origen o són fruit de l'adaptaciói del madrileny José Carlos Plaza. La direcció del mateix Plaza penso que ha estat correcte i potser l'únic defecte ha estat que Alterio anava un pèl fluix de veu —jo estava a la fila 4—. Un altra problema, penso que ha estat el càsting. En una obra expressament confusa, han triat actors físicament molt semblants entre ells. Jo al principi he anat de cul confonent els diferents personatges, i us juro que no sóc dels que veuen a totes les dones iguals.

El Romea ple fins el segon pis i en acabar un públic entregat ha ovacionat l'elenc, tot i que l'homenatge anava molt directe per l'Héctor Alterio que ho ha agraït emocionat. Tinc la bola de cristall passant la ITV a can Rappel i per tant el que diré no té cap base científica, però penso que aquesta peça serà un èxit.