Història

HISTÒRIA

(al Teatre Lliure)

Aquesta peça es va estrenar l'any passat a la Becket i ara s'ha recuperat a l'Espai Lliure, i si no vaig confós s'ha fet amb els mateixos actors i la mateixa direcció, o sigui que em sembla que no ha soferts canvis, al menys importants.

D'alguna manera és un homenatge doble: a la disciplina (o ofici) d'historiador i als herois de la resistència francesa, però també és una història humana en quan al dia a dia d'unes classes d'història en una facultat i l'amor i desamor de dos joves.

L'autor, Jan Vilanova, és historiador i ens ha parlat del que coneix, concretament del francès Marc Bloc, catedràtic d'història a Estrasburg i la Sorbona. Al ser jueu el govern de Vichy, en aplicació de les lleis racistes el va excloure de la funció pública, i més endavant la Gestapo el va torturar i afusellar per la seva pertinença a la resistència junt amb 30 companys. La trama, però, bascula entre aquest personatge i un altra professor d'història en la actualitat, la seva filla amb qui no te massa bona relació i un alumne amb el que sí te bona relació i que a la vegada surt amb la filla. Amb això ja tenim el triangle muntat.

Val a dir que el tema de la resistència francesa és una mica delicat, ja que veus autoritzades opinen que va ser magnificada per ordres de De Gaulle que intentà salvar l'honor per l'entrega vergonyosa del govern de Vichy l'any 1940 a mans del Tercer Reich. Per altra banda l'obra l'he trobat massa discursiva: "l'objecte de la història no és el passat, sinó els homes", signat Marc Bloc i així moltes altres cites que pel meu gust han fet una mica pesada la narració. Tampoc m'ha convençut, perquè em sembla que no ha aportat res interessant, l'ús del vídeo.

Dit això, els punts forts han estat unes actuacions molt bones, convincents, que han donat credibilitat a la història "triangluar", gràcies sens dubte al director Pau Roca, tot i el perill de ser protagonista i director a la vegada. L'espai escènic de Paula Bosch molt adequat i la il·luminació d'Ignasi Bosch també molt aconseguida. Potser en algun moment uns focus molt directes han molestat una mica als ocupants de la grada C, però als de les altres grades ens ha semblat molt bé.

La peça ha estat molt aplaudida i diria que el públic en general ha marxat content. Penso que els de Sixto Paz Produccions poden estar satisfets.

P.D. Fa temps vaig dir (des de l'afecte) que Pau Roca sempre sembla que s'acabi de llevar d'haver dormit en un paller, i avui he comprovat que continua portant el mateix "escabellat" (que no pentinat). M'agrada, penso que ja forma part de la seva manera de ser, o sigui que "no et pentinis".