AUTÓNOMOS, EL MUSICAL
(al Almeria Teatre)
Als que estimem el
teatre, de tan en tant ens donen una alegria especial, com quan l'obra està
escrita i representada per un amic. No parlo d'un actor amb el que ens pugui
unir una certa amistat, sinó d'una persona, naturalment relacionada amb el món
del teatre, que s'ha atrevit a canviar de cantó, deixar la platea i pujar a
l'escenari. És el cas de l'Andreu Rami i Autónomos
El Musical.
L'Andreu i dos
col·legues. l'Álex Martínez Vidal i Joan Berenguer han aixecat aquesta comèdia
amb tocs àcids que ens parla de la crisi recent i la falsa recuperació i
baixada dels índex d'atur a base de que tot "cristo" —menys els
polítics, cardenals i bisbes— s'ha hagut de fer autònom.
A l'obra s'ha optat
per la manca d'escenografia, escenari pelat i ells dos donant la cara, això sí,
sempre acompanyats del fidel pianista en front al teclat. Penso que ha estat un
encert ja que les escenografies bones són molt cares i així, sense res, el
públic ens hem pogut centrar en les coses —serioses i en clau d'humor— que deien.
L'únic que trencava aquesta sobrietat era la projecció d'un tele-notícies de tipus
marxista, no el sociòleg i revolucionari alemany sinó els germans Marx
nordamericans. Penso que aquest afegit ha estat un encert notable que ens refermava
en l'esperit de l'obra.
De fet la peça és
un musical, ja que bona part de la trama és explicada a base de temes cantats,
i aquí hi ha jugat un paper importantíssim Joan Berenguer, el pianista, que a
més també ha intervingut donant alguna rèplica, això sí, sense deixar mai de
tocar el piano. Sempre he admirat aquests músics que high noon —volia dir sols davant el perill— es carreguen una part
de l'obra a l'esquena i durant quasi hora i mitja són el suport dels companys
actors.
Ens ho hem passat
molt bé; hem rigut i a voltes ens ha fet pensar, però de seguida hem tornat a
riure, perquè a aquell parell se'ls ha de donar menjar apart. Em sembla que és
la pretensió de la funció. Estigueu al lloro, que és d'aquelles peces que només
es fan els dissabtes en sessió semi-golfa, a les 22:00 al Almeria Teatre del carrer
Sant Lluís, a Gràcia. No us hi presenteu a les vuit com si anéssiu al TNC. Bé,
si anéssiu al TNC us avorriríeu en contes de riure.
A la sortida de
l'Almeria, ens hem trobat un grup d'amics que esperàvem els actors per
felicitar-los i riure amb ells, i tot fent conya i repassant les vides d'uns i
altres, ha resultat que tots menys jo, que ja estic retirat, ho són d'autònoms:
tots! Poca conya, i si no em descompto érem nou persones. Al final resultarà en
que contes de ser una comèdia musical, Autónomos,
és una obra testimonil com Lehmann
Trilogy. Redéu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada