26 de març 2017

Autónomos, El Musical

AUTÓNOMOS, EL MUSICAL
(al Almeria Teatre)



          Als que estimem el teatre, de tan en tant ens donen una alegria especial, com quan l'obra està escrita i representada per un amic. No parlo d'un actor amb el que ens pugui unir una certa amistat, sinó d'una persona, naturalment relacionada amb el món del teatre, que s'ha atrevit a canviar de cantó, deixar la platea i pujar a l'escenari. És el cas de l'Andreu Rami i Autónomos El Musical.
          L'Andreu i dos col·legues. l'Álex Martínez Vidal i Joan Berenguer han aixecat aquesta comèdia amb tocs àcids que ens parla de la crisi recent i la falsa recuperació i baixada dels índex d'atur a base de que tot "cristo" —menys els polítics, cardenals i bisbes— s'ha hagut de fer autònom.
          A l'obra s'ha optat per la manca d'escenografia, escenari pelat i ells dos donant la cara, això sí, sempre acompanyats del fidel pianista en front al teclat. Penso que ha estat un encert ja que les escenografies bones són molt cares i així, sense res, el públic ens hem pogut centrar en les coses —serioses i en clau d'humor— que deien. L'únic que trencava aquesta sobrietat era la projecció d'un tele-notícies de tipus marxista, no el sociòleg i revolucionari alemany sinó els germans Marx nordamericans. Penso que aquest afegit ha estat un encert notable que ens refermava en l'esperit de l'obra.
          De fet la peça és un musical, ja que bona part de la trama és explicada a base de temes cantats, i aquí hi ha jugat un paper importantíssim Joan Berenguer, el pianista, que a més també ha intervingut donant alguna rèplica, això sí, sense deixar mai de tocar el piano. Sempre he admirat aquests músics que high noon —volia dir sols davant el perill— es carreguen una part de l'obra a l'esquena i durant quasi hora i mitja són el suport dels companys actors.
          Ens ho hem passat molt bé; hem rigut i a voltes ens ha fet pensar, però de seguida hem tornat a riure, perquè a aquell parell se'ls ha de donar menjar apart. Em sembla que és la pretensió de la funció. Estigueu al lloro, que és d'aquelles peces que només es fan els dissabtes en sessió semi-golfa, a les 22:00 al Almeria Teatre del carrer Sant Lluís, a Gràcia. No us hi presenteu a les vuit com si anéssiu al TNC. Bé, si anéssiu al TNC us avorriríeu en contes de riure.
          A la sortida de l'Almeria, ens hem trobat un grup d'amics que esperàvem els actors per felicitar-los i riure amb ells, i tot fent conya i repassant les vides d'uns i altres, ha resultat que tots menys jo, que ja estic retirat, ho són d'autònoms: tots! Poca conya, i si no em descompto érem nou persones. Al final resultarà en que contes de ser una comèdia musical, Autónomos, és una obra testimonil com Lehmann Trilogy. Redéu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada