FAIRFLY
(al Teatre Tantarantana)
Joan Yago és un
dramaturg que malgrat la seva joventut, 30 anys, es coneix molt bé l'ofici. La Calòrica és una
companyia que ja porta quasi set anys en el món del teatre i ens ha obsequiat
amb obres com L'Editto Bulgaro, Bluf o Sobre el Fenòmen de les Feines de Merda.
Israel Solà és també jove, per sobre els trenta, un estudiant de física que
acaba de director de teatre (?) Aquests són els crèdits de l'obra que s'ha
estrenat, en prèvia, avui al teatre Tantarantana, el Tanta per a els addictes.
Fairflay és una
peça fresca i divertida que ens parla d'un món actual, en tots sentits. Actual
per la problemàtica en que comença l'obra i per allò que en català se'n diu
"fer volar coloms". Quatre companys, dues parelles, estan reunits a
casa dels uns per escriure un manifest en contra de que l'empresa en la que
treballen —tots quatre en la mateixa— faci un ERE i despatxi a pràcticament
tota la plantilla. una de les noies n'és la redactora i en acabar la lectura
tots estan d'acord en que el text és impecable... però. L'un hi afegiria que...
l'altra potser... Tots hi estaven d'acord, però discuteixen una bona estona. Aquesta
és i serà la dinàmica de tota l'obra, tots d'acord, però. Els sembla, però, que
no n'hi ha prou queixant-se; que la nova força dels empleats hauria de servir
per a canviar el món. I així s'emboliquen recuperant un vell projecte d'un del
quartet que treballa en el laboratori de l'empresa d'alimentació infantil, una
nova tècnica per produir potitos, a base de... amb tècniques respectuoses amb el medi
ambient, que frenarien el canvi climàtic... El que han dit: canviar el món.
La direcció és
d'Israel Solà, i no sé si la idea ha sigut seva, però la funció es fa dins
l'escenari del Tanta, i quan dic dins em referixo a actor i públic, amb una taula
al mig —el menjador de casa d'un dels matrimonis— i quatre grades al voltant.
Queda brillant i acollidor, com si els espectadors participéssim d'aquella reunió.
Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher i Vanessa Segura estan
molt en els seus papers i te'ls creus en tots moments. Un punt que els corregiria
és que en determinats moments tots criden molt i alhora i al estar a tocar dels
espectadors potser no caldria. Però ho dic amb cautela i des d'un punt de vista
personal, ja que les persones que tenim un cert grau de sordesa, tan ens fot
que parlin molt fluix com que cridin desaforadament.
Conclusió: en aquest
món res és el que sembla, va dir el profeta Isaíes —o potser va ser el Jeremíes—,
però sigui qui sigui que ho digués tenia raó. perquè en Yago i La Calòrica ens
foten el pèl, però nosaltres ens el deixem xollar molt a gust, i rient, rient molt.
Aplaudiments a dojo i ells molt contents, com nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada