INVISIBLE
(al Eixample Teatare)
De musicals, com en
totes les coses d'aquesta vida, n'hi ha de tota mena, i entre les moltes possibles classificacions, podríem destacar de petit i gran format. Els de gran format s'acostumen
a fer en grans teatres, amb fossat d'orquestra repleta de músics, vestuaris espectaculars,
una pila d'intèrprets... i els de petit justament a l'inrevés. Una mostra de
gran format podria ser Les Misérables
i de petit The Last Five Years. A
casa nostra podríem contraposar Mar i Cel i Pegados,
per exemple.
Invisible pertany a
la categoria de petit format; només tres actors, hora i mitja de durada... però
se m'ha fet llarg. Per començar la història l'he trobar molt fluixa, no dic que
la idea no sigui bona, però penso que no està ben desenvolupada, i això és nota
al llarg de l'espectacle. La partitura musical penso que pateix de manca de personalitat;
el que s'hi sent podrien ser cançons escoltades en una discoteca adotzenada o
emissora de radiofòrmula de segona fila que al cap d'una estona hauràs oblidat.
Per acabar-ho d'espatllar penso que els intèrprets escollits són fluixos com a
actors i com a cantants. Com a actors la seva dicció era molt poc modulada;
quan s'està emprenyat no n'hi ha prou amb cridar molt i atropellar-se, s'ha de
poder transmetre aquest estat d'ànim. Em sap greu ser dur, però penso que els
intèrprets no han sabut o pogut defensar una obra que ja havia nascut coixa.
L'escenografia no
ha estat malament, però el joc que ha donat ha resultat repetitiu: ara emergeix
un llit d'una paret, ara un sofà de l'altra, i així una pila de vegades. La il·luminació
correcte, i el vestuari de carrer.
Repeteixo que em sap greu valorar
tan baix una obra que amb seguretat els seus creadors hi han posat totes les
il·lusions i el seu millor saber, però ara a casa nostra s'està vivint una bluff de musicals i em temo que això no
és bo; podríem agafar un empatx, i moltes vegades les indigestions acaben en
cagarrines. Els països anglosaxons ens porten, com a mínim, cent anys
d'avantatge en aquesta especialitat, i aquí hauríem d'anar en compte i mesurar
els passos que anem donant, no fos cas que prenguéssim mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada