FESTIVAL PÍNDOLES 2017 JORNADA II
(al Albert Mare de Déu de Montserrat)
Segon dia del
Festival Píndoles a l'Alberg Mare de Déu de Montserrat, aquella finca de la zona de Vallcarca. Calor a causa del dia esplèndid i calor humà per la
quantitat d'amics que ens hi trobrem. No es pot demanar més.
NO CLINC CLINC -
Jordi Bertran, autor, director i intérpret, és ja un clàssic en el dit teatre
de manipulació d'objectes, un art que domina a la perfecció amb un valor
afegit: la simplicitat. Ens el trobem a la bugaderia —¿aquest és un bon lloc
per fer teatre? Doncs sí— assegut en un tamboret amb la guitarra damunt la
falda, i comença a tocar un blues. Però de sobte hi ha uns moviments estranys i
la cosa comença a sonar molt "raro". Resulta que porta una bola de
porexpan ficada a cada índex i a partir d'aquí aquelles mans es converteixen en
dos personatges que interactúen.
És un espectacle
mínim, però molt bo, càlid, entranyable, innocent... apte per a nens de quatre
a cent anys, i als que estem més a prop de la segona xifra que de la primera
ens el mirem com si fóssim criatures.
YAMAZAKI - És una
comèdia negra, de Xavi Núñez, dirigit i interpretat per Kevin Martos i Albert
Viñas. Un home jove entra al bar i demana el whisky més car. El barman estava a
punt de tancar i l'aten no massa de bon grat. Després de parlar de marques i
preus que no té, el cambrer li treu una ampolla de Yamazaki, una marca japonesa
desconeguda aquí i que ell va comprar en un viatge al Japó que... millor no
parlar-ne.
I així continua un
trhriller misteriós, amb tocs d'humor, naturalment d'humor negre, que manté el
suspens fins al final. Bones interpretacions; llàstima que l'habitació on es fa
tingui la pitjor acústica de la casa, Jo, que vaig curt d'orelles he patit.
HAPPY BIRTHDAY, JAMIE lOVE -
Comèdia de Jordi Diamant dirigida per Joaquín Daniel. Una habitació amb una
tauleta, un aparell de ràdio, un telèfon i la foto emmarcada d'una noia; una
cadira i just al damunt... una corda acabada en un llaç. Ai, ai, ai. Entre un
home trist, posa una música romàntica que li deu portar records, mira la foto i
sí, s'emparra a la cadira i es passa el llaç pel coll. Quan està apunt de
saltar, sona el telèfon. Dubta, però es desfà de la corda, baixa i agafa
l'aparell. Llamada oculta llegeix; es
fa reflexions sobre les trucades de desconeguts, vacil·la, però al final respon.
No, no endevinareu
el que passa, però en un minut es capgira tot, i vull dir que l'autor ha estat
molt i molt hàbil, tan en les situacions com en els diàlegs. Una situació
realment curiosa. Ah, l'atzar! Boníssimes interpretacions gràcies a una molt
bona direcció. Aquesta serà la perla del Festival? Només estem a la meitat del
segon dia, ves a saber.
JOCS PERILLOSOS -
Comèdia de Lara Díez dirigida per ella mateixa, amb actuacions de Ivan Padilla
i Lara Díez. Altra vegada m'he deixat el fetge pujant a la Torre que guarda
l'entrada de la finca, però val la pena per accedir al terrat i veure una obra
al aire lliure. un home jove està assegut en la taula d'una terrassa prenent
una copa de vi. S'acosta una noia també jove i guapa i mig dubtant es pregunten
els noms. És una cita a cegues. S'asseuen i comencen una conversa intranscendent,
però al cap d'un moment les coses s'espatllen. "Així no anem bé" diu
ella, tornem a començar. I ara es diuen per uns noms diferents. Què està
passant...? Ben actuada i amb un plantejament interessant. Res és el que
sembla.
PASTÍS DE POMA -
Comèdia d'Octavi Egea amb direcció d'Eva Losada. Actrius Mertixell Ané, Fanny
Ferran i Raquel Recolons. Una antropòloga dicta una conferència sobre no se sap
massa bé què i porta la seva mare quasi impedida i en cadira de rodes com a
testimoni , així com una actriu que farà de cunyada. Res va per allà on ha
d'anar i la "iaia" acaba donant una recepte de cuina.
L'obra és una mica
caòtica i possiblement l'impressió va ser augmentada pel volum aplicat pels actors
en una sala de fortes reberveracions. Hi va haver moments que els crits es
feien difícils de suportar.
LA CASA DELS OCELLS
- Drama de Núria Curcoll dirigit per Xavier Palomino i la mateixa Curcoll.
Actors Arià Clotet i Aina Huguet. Peça plena de simbolismes, records, complicada
i d'un ambient angoixant. Dos germans estan atrapats entre la porta d'entrada a
l'habitació i la finestra que dona a fora. Perquè? Què va passar quan eren
jovenets i el pare va disparar a un cavall, o era la mare? Reconec que vaig ser
incapaç d'entendre el sentit de l'obra, per tant poc puc explicar. Potser també
hi va influir que era la última obra de la nit del segon dia i de vegades la meva
neurona comença a donar indicis de fatiga.
Segon dia del
Festival, dissabte, amb tot el paper venut i un ambient formidable, d'aquells
que sembla que tots els espectador haguéssim anat a col·legi a la mateixa
classe. Una companyonia així no és fàcil d'aconseguir; felicitats per tant al
trio organitzador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada