Festival Píndoles 2017 Jornada III

FESTIVAL PÍNDOLES 2017 JORNADA III

(al Alberg de la Mare de Déu de Montserrat)

          Com passa sempre les coses bones s'acaben, i amb el tercer dia ens acomiadem del @PindolesFest d'enguany. Ara podria dir que aquest any ha sigut millor que l'anterior, però no ho faré perquè ha estat molt bé, però l'edició anterior també. Amb divuit obres hi ha molta varietat i s'hi veuen coses per tots els gustos. Anem per feina.

          CAFÈ HIPPODROME - Drama de Rosa Molina, dirigit per ella mateixa i interpretat per Òscar Jarque i Eloi Sánchez. Situat en dos anys diferents, al 1901 el pintor Carles Casagemas entra al Cafè Hippodrome disposat a matar a la seva amant i després suïcidar-se (...) Al 1904 Pablo Ruiz Picasso està a Barcelona i pren decisions importants, com marxar a París, signar només com a Picasso... Una història que navega entre dues aigües, una mica confusa. Pels amants d'obres amb personatges reals, però ambigües.

          COM ELIMINAR A MIKHAIL ZUCHOVSKY - Comèdia d'Albert Xifra també dirigida per ell mateix, interpretada per Albert Ivars, Javi Príncep i Josep Seguí. Unió Soviètica 1938. Dos agents de la NKVD (policia secreta) tenen ordre d'assassinar al camarada Zuchovsky, heroi de la revolució i alt dignatari caigut en desgràcia. Estan orgullosos d'aquest encàrrec perquè fins ara només havien liquidat gent de segona fila: lampistes, peixaters, verdulaires... Estaran a l'altura?

          Peça molt ben estructurada, administrant els quinze minuts de durada amb saviesa, amb el tempo molt ben calculat i els personatges molt ben dibuixats. Un càsting molt encertat ha fet la resta arrodonint l'ambient en que es mou l'obra. Podria ser una de les guanyadores del festival.

          ON LA TEMPESTA DEIXA UNA PAU INTENSA - Poesia i música. Creada, dirigida i interpretada per Judit Marmi, Ivan Otaola i Toni Pineño. Es tracta d'un relat sobre la vida i l'obra del poeta lleidetà Màrius Torres, "el metge que escrivia versos". per veure-la hem hagut de pujar al bosquet i s'ha de dir que el lloc li ha escaigut de meravella. Hi ha un relator que es belluga com un ballarí i els dos músics, noia i noi, l'acompanyen amb un clarinet i un clarinet baix interpretant música diversa que encoixina les paraules del poeta. Espectacle que et deixa meravellat; no és dansa, no és un concert, no és un recitat, és... és pura màgia que flueix d'una manera que sembla natural —dic sembla, però a darrera segur que hi ha un treball rigorós i meticulós—. Un espectacle que valdria molt la pena que girés per escoles i instituts. Segur que els alumnes en traurien molt de profit.

          L'INCREÏBLE HOME BALA - Comèdia escrita per Ariadna Pastor i dirigida per ella mateixa i Adrià Aubert; l'interpreta David Anguera. El protagonista explica la velocitat en la que sempre ha viscut. Potser per culpa que la seva gestació va durar menys que un esternut de primavera, a la seva vida tot va anar molt de pressa. Quan la família rebia la notícia del seu naixement, ja es graduava, i així tota la vida, però al final va descobrir que només hi havia una cosa que el podia frenar: l'amor. Però de qui es va enamorar, cagumdena?

          Una peça divertida que possiblement peca d'un excés de piruetes per anar avançant.

          PALOMITAS DE MAÍZ - Tragicomèdia escrita i dirigida per Miguelángel Flores i interpretada per Rafaela Rivas i Antonio del Valle, de la companyia La Indicada. Parla d'un tema d'allò que en diem sensible, un problema que qui més, qui menys l'ha viscut a la seva família: l'Alzheimer. És un tema poc agraït, i tot i que penso que el van tocar bé, era un ós fora de lloc en un festival com aquest. Amb això no vull dir que s'hagi de vetar, que ningú em mal interpreti. Em refereixo que el Píndoles en general ens el prenem com una festa i aquesta obra en va fer trontollar.

          EL JUEGO DEL TIEMPO - Titelles per a adults, dirigit per Liliana Palacios i Manuel Dias. Idea i interpretació de David Zuazola. Un escenaroi de ginyol, però de mida XXXL, ple d'andròmines el titellaire manipula uns titelles que a mi em van semblar molt poc elaborats que em van explicar dues històries que no vaig entendre en absolut, tot sota una música simple i una mica xumba-xumba. És un projecte de set històries diferents, però aquí, per motius de logística, només se'n van representar dues.

          I amb això acabem la magnífica edició tercera del Píndoles, però no em vull acomiadar sense explicar una anècdota que il·lustra el bon rotllo que domina en aquest festival. Jo no tinc la dotació completa de pulmons, respiro com el cul i, sobretot pujant, m'ofego i tinc dificultats que m'obliguen a descansar; estic fotut. Una noia de mitjana edat que jo no coneixia, va sentir que els demanava als organitzador d'avançar-me per pujar al bosquet on es feia una representació i així arribar amb calma a l'hora. Això era divendres. Diumenge hi va haver una altra funció al mateix lloc i al veure que jo no estava al cas, em va advertir perquè demanés d'avançar-me; una mena d'àngel de la guarda que estava més al cas que jo. Gràcies amable i bonica desconeguda. Dic això perquè aquestes coses només passen quan hi ha un molt bon ambient. Gràcies Aina, Giulia i David, vosaltres sou els responsables i per tant el mèrit és vostre.