2 de jul. 2017

Brundibár

BRINDIBÁR
(al Teatre Lliure)



          Hans Krása era un compositor nascut a Praga, assassinat en un camp d'extermini el 1944 per ser jueu. Quan els nazis se'l van emportar de casa no va poder recollir res, i al camp de Terezin va tornar a escriure de memòria l'òpera Brundibár que havia compost uns anys enrere, peça concebuda per a ser interpretada per nens i nenes. Una vegada reconstruida va obtenir permís per a representar-la al camp, on cap oficial parlava txec i no es van assabentar que anava d'amistat, solidaritat i acció col·lectiva contra el tirà. Es va representar una pila de vegades i els nens del camp van viure, almenys de tan en tant, la sensació d'estar en un món normal.
          És una obra breu, d'uns 40 minuts, on uns germans necessiten comprar llet per a la seva mare malalta, però com que no tenen diners, imiten al músic de la plaça cantant a canvi d'unes monedes, però l'acordeonista, dèspota, els fa fora. Aleshores amb l'ajut d'un gos, un gat, un ocell i tots els nens del poble, aconseguiran l'objectiu i venceran al tirà de l'acordió. Una història senzilla i edificant.
          La música, tot i ser pensada per cantar-la infants, no és gens senzilla, en el sentit que no són cançonetes. Krása era un home del seu temps, influït per Schönberg i admirador del Grup dels Sis —Honegger, Poulenc...— i això es reflexa en una partitura estil primer quart del segle XX.
          Al Lliure hem vist una escenografia molt senzilla, però que ha funcionat, doncs l'important era veure aquell munt de canalla il·lusionats cantant i interpretant. Dues grades laterals enquibien els "nens del poble" que feien de cor, al mig el grup instrumental BCN216, i al davant els que a més de cantar actuaven. La direcció escènica ha anat a càrrec d'Els Pirates Teatre, els que avui porten El Maldà. Es veu que alguns d'ells de petits a l'escola que anaven havien interpretat l'obra i ara s'han arremangat per recuperar-la.
          Conclusió: una tarda molt agradable amb un espectacle on s'ha viscut la il·lusió de tothom, fins i tot a la platea que estava plena de pares, mares, tietes i germans, apart d'uns quants que ho anem a veure quasi tot. Penso que ha estat bé començar el Grec amb una cosa d'aquest tipus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada