BRINDIBÁR
(al Teatre Lliure)
Hans Krása era un
compositor nascut a Praga, assassinat en un camp d'extermini el 1944 per ser
jueu. Quan els nazis se'l van emportar de casa no va poder recollir res, i al
camp de Terezin va tornar a escriure de memòria l'òpera Brundibár que havia
compost uns anys enrere, peça concebuda per a ser interpretada per nens i nenes.
Una vegada reconstruida va obtenir permís per a representar-la al camp, on cap
oficial parlava txec i no es van assabentar que anava d'amistat, solidaritat i
acció col·lectiva contra el tirà. Es va representar una pila de vegades i els
nens del camp van viure, almenys de tan en tant, la sensació d'estar en un món
normal.
És una obra breu,
d'uns 40 minuts, on uns germans necessiten comprar llet per a la seva mare
malalta, però com que no tenen diners, imiten al músic de la plaça cantant a
canvi d'unes monedes, però l'acordeonista, dèspota, els fa fora. Aleshores amb
l'ajut d'un gos, un gat, un ocell i tots els nens del poble, aconseguiran
l'objectiu i venceran al tirà de l'acordió. Una història senzilla i edificant.
La música, tot i ser
pensada per cantar-la infants, no és gens senzilla, en el sentit que no són
cançonetes. Krása era un home del seu temps, influït per Schönberg i admirador
del Grup dels Sis —Honegger, Poulenc...— i això es reflexa en una partitura estil
primer quart del segle XX.
Al Lliure hem vist
una escenografia molt senzilla, però que ha funcionat, doncs l'important era
veure aquell munt de canalla il·lusionats cantant i interpretant. Dues grades
laterals enquibien els "nens del poble" que feien de cor, al mig el
grup instrumental BCN216, i al davant els que a més de cantar actuaven. La
direcció escènica ha anat a càrrec d'Els Pirates Teatre, els que avui porten El
Maldà. Es veu que alguns d'ells de petits a l'escola que anaven havien
interpretat l'obra i ara s'han arremangat per recuperar-la.
Conclusió: una
tarda molt agradable amb un espectacle on s'ha viscut la il·lusió de tothom, fins i
tot a la platea que estava plena de pares, mares, tietes i germans, apart d'uns
quants que ho anem a veure quasi tot. Penso que ha estat bé començar el Grec
amb una cosa d'aquest tipus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada