POP-UP
(a la Fundació Miró)
Pop-Up és un mot anglès que s'utilitza per parlar de les "finestres
emergents" de tot tipus, anuncis que emergeixen automàticament de manera
no desitjada a internet, l'aparició de botigues efímeres en barris de ciutats,
o llibres que al obrir-los mostren figures en relleu. L'obra que s'ha vist avui a la
Fundació Miró, va d'això últim.
El del Teatro delle Briciole
ens ha ofert una obra naïf, preciosa, sense paraules de Giulia Gallo i Gioavnni Guerrierien, que Beatrice Barrufini
i Francesca Ruggerini, ajudades per Paolo Romanini, han encandilat els
espectadors, la majoria canalla acompanyada dels seus pares o avis.
Al escenari només una taula llarga i dues cadires. Del sostre hi penja
un micròfon i just a sota la peça de foam que recobreixen la majoria de micros,
aquell adminicle que sembla un nas de pallasso, però de color gris. Entre un
home, el recull de terra i el vol enfundar, però el micro no es deixa, pujant i
baixant sol, esquivant l'home. Finalment, fent trampa el pot posar i ens
oblidem, momentàniament del micròfon.
Apareixen les dues noies que manipulen els llibres i comença una mena
de pugilat obrint i tancant pàgines on van apareixent ninots retallats en cartolina
i tota mena d'imatges, tot encoixinat per diverses músiques i un bon seguit
d'onomatopeies fetes amb la boca.
Es van succeint petites històries senzilles, amables i innocents d'una
bellesa plàstica fora del comú. Jo tenia un ull a l'escenari i l'altra a la
canalla, que s'ho han passat molt bé. M'ha sorprès que a marrecs que no
tindrien més de tres anys els feia gràcia el mateix que a mi. Ha estat
gratificant; m'he sentit rejovenit.
És un espectacle meravellós, de 45 minuts de durada —hi va canalla molt
petita— i tothom n'ha sortit molt satisfet. Llàstima que a l'auditori de la
Miró només hi havia mitja entrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada