HOLA FEDERICO
(a Cal Granotes d'Igualada)
A Igualada
últimament anem forts culturalment parlant. S'estan fent moltes activitats
d'aquest tipus i avui n'hem tingut una altra dins del cicle De Pell Sensible
que es fa a l'adoberia de Cal Granotes, un edifici industrial del segle XVIII
avui convertit en museu.
Hola Federico és un
monòleg musical d'Assumpta Rojas basat en el llibre de l'Antonina Rodrigo: García Lorca en Cataluña, i hem
aprofitat que el novembre del 1935 Margarida Xirgu va protagonitzar YERMA al teatre de l'Ateneu Igualadí de
la Classe Obrera, on hi va estar present l'autor granadí, programant aquesta
representació.
De tots és conegut
la personalitat seductora de Federico García Lorca, home simpàtic, bon
conversador de paraula fàcil, recitador incomparable, culte, pianista... de
grans tot voldríem ser García Lorca... si no l'haguessin assassinat quan era
massa jove. Fins on hauria arribat García Lorca si hagués viscut una vida
normal? Nascut el 1998, en condicions normals hauria pogut viure fins ben enllà
del 1970, però Espanya és un mal país per viure-hi poetes.
Assumpta Rojas ha
desgranat la història de García Lorca i la seva relació amb Catalunya de la mà
de Salvador Dalí i la seva germana. Recita algun poema, canta alguna de les coplas apreses de les minyones de la
seva infantesa. Hi ha una frase lapidària on pregunta que hauria sigut dels señoritos andalusos sense les seves minyones.
Sort en van tenir que a través d'ells van aprendre a connectar amb la seva
terra.
A l'espectacle hi
he trobat a faltar la música en directa. Un guitarrista en comptes de la música
enllaunada, així com també una mica més de gruix en els textos. M'ha semblat mancat
de la profunditat que es mereix el poeta andalús.
Tot i així ha
arrancat forts aplaudiments del públic assistent a Cal Granotes. Nota negativa:
una persona a mig espectacle ha obert el mòbil i ha començat a fer nosequè,
enviar missatges o jugant a qualsevol cosa... ha estat impactant, especialment
per ser persona fortament vinculada a la cultura igualadina. Hauria de saber
que al obrir un mòbil destarota als que estan damunt l'escenari, que veuen una
cara il·luminada per una llum verdosa, com si una mòmia hagués ressuscitat de
repent entre el públic. Fins quant haurem d'aguantar tanta incapacitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada