Peccatum

PECCATUM

(al Teatre de l'Aurora)

          El mallorquí mossèn Antoni Maria Alcover era tot un personatge, no n'hi ha cap dubte. Se'l coneix principalment pel Diccionari Català-Valencià-Balear, també conegut com l'Alcover-Moll (Moll era l'altra creador), però va escriure moltes més coses, entre elles l'Aplec de Rondalles Mallorquines, que publicà amb el pseudònim de Jordi des Racó.

          I aquí és on hi entra en Toni Gomila (recordeu Acorar?), un paisà nascut al mateix lloc: Manacor. Gomila és quelcom més que un actor i ha rebuscat en els vint-i-quatre toms d'aquestes rondalles per fer la dramatúrgia d'aquest Peccatum.

          El nom és perquè la tria s'ha fet entre les rondalles verdes, pecadores, brutes... però servides en clau d'humor pel propi Gomila i Caterina Florit. De vegades les rondalles —quin nom més bonic, oi?— les conten senceres, a voltes només un tros, això és igual perquè van fluint d'una manera màgica explicades amb aquell mallorquí tan dolç que a alguns ens té embadalits, tot i que de vegades ens costa d'agafar completament, però no us preocupeu que els contes s'entenen sense dificultat.

          Apart de les històries divertides que han contat, el que és notable és el muntatge que han fet per explicar-se. Avanço que és una peça per a sales petites, teatre de proximitat que aquest cap de setmana a l'Aurora, que és molt modulable, ha quedat de meravella. Els seient disposats a quatre bandes i els actors al mig, a poca distància del públic, on hi havia una mena de peanya que s'obria pel mig i envaïa el terra d'una llum suggerent.

          El moviment escènic, notable, amb desplaçaments quasi de ballet que han donat un aire i un dinamisme que ha encaixat perfectament amb la il·luminació. Al públic se l'ha requerit a participar en alguna de les rondalles fent papers secundaris, però que ningú es posi nerviós si la va a veure, tot a brotat amb la màxima suavitat, sense que ningú es veiés violentat; un dels espectadors cridat a col·laborar, s'ha fet tal tip de riure que fins i tot li han caigut les ulleres. Ha estat brutal.

          La direcció és del duet d'actors amb l'ajuda de Margalida Munar. El públic que omplia l'Aurora s'ho ha passat d'allò més bé, i en acabar l'espetec d'aplaudiments ha estat memorable. Bona part del públic s'ha quedat a fer una mica de col·loqui i si no fos perquè la gent encara no havia sopat, encara hi seríem.