THE PARTY
(peli de Sally Potter)
Avanço que a mi el
cine que sembla teatre, sense exteriors, amb pocs actors —que han de ser molt
bons—, i si és possible en blanc i negre —perquè augmenta la sensació de
tancament—, m'agrada; m'agrada molt. Un exemple: Separated Tables (en castellà Mesas Separadas), obra del grandíssim
Terence Rattigan, filmada per un no menys gran Delbert Mann (Marty, etc...).
Feta la declaració
de principis, passo a comentar la millor peli que he vist aquesta setmana: The Party, de l'anglesa Sally Potter.
Aquí no és una obra de teatre reconeguda passada al cine; està escrita
directament per filmar-la, però us asseguro que si la fan al teatre l'aniré a
veure.
Comencem per un
guió mil·limetrat, sense fissures on es dispara en contra de tot, feminisme, amistat,
progressisme, maternitat, lleialtat... tot en una mena de comèdia negra o psicothriller, no ho vaig acabar d'aclarir.
Afegim-hi una localització encertadíssima: una casa típica londinenca, amb el
petit yard back, sense vistes enlloc;
una casa senzilla, sense luxes. Us en podreu adonar perquè en el lavabo l'aigua
calenta i la freda va amb dues aixetes, res de monocomandament.
Continuem per la
fotografia signada pel rus Aleksei Rodionov que va filmar amb una càmera de ma
per estar més a prop dels actors i així capturar millor el drama del que passa,
i passa molt. S'ha de dir que va aconseguir el seu objectiu. Dada anecdòtica
—tot i que no inusual— és que a la vegada en va filmar una pista en color, per
si les mosques. Jo no l'he vist i ni crec que l'enyori.
I ara els actors, redéu
quin càsting. Timothy Spall, Kristin Scott Thomas, Patricia Clarkson, Bruno
Ganz, Cherry Jones, Emily Mortimer i Cillian Murphy, tots excel·lents, superbiament
dirigits per una immensa Sally Potter. Set actors en estat de gràcia, no en
falta ni en sobra cap. Bon guió, bona direcció, localització, fotografia...
Falta res? Bé, escolteu la banda sonora, feta de músiques d'aquí i d'allà, però
col·locades al moment just. Quan sona Dido's
Lament de Purcell és un moment brutal No dic res més perquè aquí tot seria
un spoiler, o sigui que muts i a la
gàbia.
Se'm veu entusiasmat?
Ho estic. Busqueu-la i veieu-la. Ah! i una cosa inusual, només dura 71 minuts;
no n'hi fa falta ni un de més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada